.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 24 de març del 2012

La Confraria de la Soledat publica els Goigs a la seua titular




La Confraria de la Soledat publica durant la present Setmana de Passió un text ben esperat per nosaltres, que forma part de les activitats que encara s'allarguen de la celebració del nostre 400 aniversari. Es tracta dels goigs que, a la manera tradicional i amb respecte a la melodia acostumada a la nostra comarca, ens va regalar l'any passat el nostre Macip, Sergi Gómez i Soler. A causa d'un seguit de problemes que res tenen a veure ni amb la Confraria ni amb l'autor, és ara quan vos els podem oferir.

Els goigs conten en tres parts diferenciades, la Passió de Crist vista des de la Soledat en que queda sa mare, la història de la nostra Confraria i la devoció que tenim ara cap a la Mare de Déu en la seua Soledat.

Properament podreu arreplegar tantes còpies com vulgueu de l'edició que està ara mateix en imprempta, i els cantarem si així ho desitgeu en un proper acte devocional propi de la Confraria.

Ara, però, ací teniu els versos que el composen. Esperem que siguen del vostre grat. Per a nosaltres és ben emotiu comptar amb una nova obra literària dedicada a nosaltres i al nostre més profund sentiment. Són d'aquelles coses que no poden pagar-se més que amb estima i agraïment.


Goigs en llaor de la
Mare de Déu en la seua Soledat d’Ontinyent
Que li dedica la seua lloable Confraria en els 400 anys de la fundació



Puix que aquell que va fent via
en tu es troba consolat.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Vas obscura preguntant
per aquella Ciutat santa,
amb una por que ataranta
i amb les gents ensopegant,
si el teu Fill han vist passant,
que ja és mort ton seny malfia.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

El ferir de set punyals
sents al cor, mes tu camines.
Te’l cenyeixen les espines
i els dolors més ancestrals.
Busques Llum en temps foscals
com només fa qui confia.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Creus la paraula de Déu.
La sang de Jesús l’ha dita
i sa mort l’ha alçat en fita
amb la foscor d’una creu.
Tu esperes el jubileu,
mes no coneixes la via.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Com de nen, torna al teu braç
quan davallen de la creu
el cos ert que és el Fill teu.
No el consola el dolç abraç,
de sentir ja és incapaç
i el teu plor fa nit del dia.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

El camí et da la claror
que mereix ta confiança
i vius nova l’aliança
que ton Fill signa amb amor
en vencent dol i foscor.
Futur cert que ens prometria
que la teua Soledat
siga nostra companyia.

El jorn del teu natalici
en l’any deu del mil sis-cents
agermana pensaments
gent devota al teu servici.
Guanyant millor benefici
honorant-te a tu, Maria.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Menestrals i cavallers
formen nova companyia
erigida en confraria
amb Jurats i mercaders.
Per guardar-se sent propers
pregant junts amb harmonia
que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Passa el temps, i a Ontinyent,
els nous gremis, amb unció
passos es fan de passió.
Pren llavors l’Ajuntament
el teu processionament.
Seguint el costum volia
que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Tanques tu el Divendres Sant
aquells anys en què no faltes,
i el plor a les teues galtes
s’encomana sols passant.
Fa Benlliure bentraçant
ta bella fesonomia
que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Han passat quatre-cents anys,
i al teu pas encara empares
confraresses i confrares
a qui consoles els planys.
I ens sabem en tu companys
i esperem ferms cada dia
que la teua Soledat
siga nostra companyia

En Silenci el Sant Dijous
o al Soterrar del Divendres
alces emocions ben tendres
i a respecte sempre ens mous,
fent els vells patiments, nous,
d’antiga simbologia.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Pel teu gest desangelat
cerquem junts aquell Fill teu
que penjat de l’arbre greu
allunyà tot mal pecat.
I en camí tan costerat
fanal sigues, falla i guia.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Quan vingut siga el moment
de rendir comptes de mort
pagant pel que haurem fet tort
ens siga mereixement
l’amor que, devotament,
t’hem tingut en germania.
Que la teua Soledat
siga nostra companyia.

Fustam sec fet rebrot tendre,
renadiu, font i xiprer.
Del clar cel, estel primer,
bell espill que no es pot fendre.
Ets vial que cal reprendre
i és tota nostra alegria
que la teua Soledat
siga nostra companyia.


V/. Pregueu per nosaltres, Mare de Déu sola. R/.-Perquè siguem dignes de les promeses de Crist.


Preguem. Vos supliquem, pare Déu, que concediu als vostres servents poder gaudir sempre d’una bona salut d’ànima i cos. I per la intercessió de la sempre benaurada Maria, sota la seua advocació
de la Soledat, a vora vostra allà en el cel, vulgueu alliberar-nos de les foscors de la vida present i
feu-nos gaudir de la joia eterna. Per Crist, Senyor Nostre. Amén.