El nostre Macip, Sergi Gómez i Soler, ens passa aquestes informacions trenades a partir d'un cartell de Setmana Santa d'enguany dels que va penjant del seu blog cartellístic. Sorprenentment, la figura central de la làmina té un paregut excepcional amb certa imatge ben coneguda per nosaltres. La curiositat va pujant a mesura que encara trobem altra imatge de Benlliure i un nom: Maria. Llegiu i sorpreneu-vos també. És un tema que encara donarà que parlar...
Moltes vegades, en anar fent, les sorpreses agradables van sumant-se...
Hui mateix hem trobat un cartell de Setmana Santa que ens ha deixat bocabadats i que, de ben segur, tampoc no deixarà indiferents els confrares i les confraresses de la Soledat d'Ontinyent.
Vos sona el rostre de la fotografia, veritat?
Segur que vos naix de dins dir que es tracta de la nostra Mare de Déu en la seua Soledat... Però no. No ho és.
El cartell, una preciosa obra d'un dissenyador anomenat Miguel Lozano Guisado ha estat fet a partir d'una fotografia treta en els anys 50 per un sagristà i fotògraf anomenat Francisco Horrillo, i és el cartell que enguany anuncia les commemoracions de la Setmana Santa del municipi extremeny de Villanueva de la Serena, a la província de Badajoz. Ha estat editat per la "Junta de Hermandades y Cofradías" d'aquella localitat.
Per què ens sona tant la imatge? Molt senzill.Aquesta representació mariana, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors, és una obra gairebé "bessona" de la nostra. La va fer també l'autor de la Soledat ontinyentina, el senyor Marià Benliure i Gil. La història, que podeu trobar en la web de la "Cofradía de la Virgen de los Dolores" és interessant del tot.
 |
| Fotografies de la Mare de Déu dels Dolors de Villanueva de la Serena |
 |
| Imatge treta de la web de la Cofradía de la Virgen de los Dolores de Villanueva de la Serena. Com podeu observar, és gairebé "bessona" de la Soledat d'Ontinyent |
Va ser adquirida per subscipció popular el 1943 i va arribar des de Madrid amb tren el 25 de juliol d'aquell mateix any. Va costar 11.000 pessetes que varen ser pagades amb col·lectes populars, rifes i un "Baile de la Flor". Benlliure mateix fou qui va pagar el darrer termini del pressupost. És una imatge, per tant, anterior a la d'Ontinyent, que, per cert, costà 25.000 pessetes, tal i com figura al contracte de realització signat el 28 d'abril de 1943. La imatge valldalbaidina va ser entregada a partir del 10 de febrer de 1944 (la data de la famosa carta en què Benlliure agraeix els melons de tot l'any amb què l'obsequiaren des d'Ontinyent). La coincidència -curta- i la consecutivitat immediata de les dues imatges en el taller, i la seua semblança de rostre fan pensar que, potser, la model emprada per tal de realitzar-les podria ser una mateixa persona.
 |
| Fotografia de Benlliure amb la Mare de Déu dels Dolors de Villanueva de la Serena. Aquesta imatge la va fer servir la nostra Confraria com a model per esculpir la imatge de Benlliure en el baiard de la Soledat d'Ontinyent. |
Des d'aquesta confraria se'ns donen pistes de qui va ser la model de la seua imatge. Segons conten, fou una familiar del torero sevillà José Gómez Ortega, "Joselito el Gallo". Afigen també que la mateixa model la va fer servir Benlliure per modelar en bronze a una de les dones ploroses que acompanyen la comitiva funerària del torero, que va morir el 1920.
Aquesta peça, de 1926 i que vos reproduïm també, es troba a Sevilla, al cementeri de San Fernando.
En aquest impressionant monument, Benlliure va voler esculpir el germà del torero, Rafael Gómez "El Gallo", al seu cunyat Ignacio Sánchez Mejías, a Eduardo Miura i a una gitana que porta en les mans una miniatura de la Mare de Déu de l'Esperança Macarena de Sevilla. Aquesta gitana, familiar o no del torero, ha estat identificada com a María, la muller del "tocaor" Currito el de la Jeroma, el nom real del qual és Francisco Leiton de la Hera, un prestigiós guitarrista que morí amb 29 anys a Sevilla.
Soledat, Dolores i Maria s'assemblen molt. Va ser aquesta "Maria" la model dels rostres marians? És "Maria" només la representació de la figura que encapçala la comitiva escultòrica i no la dona del "tocaor"? Comparteixen rostre aquesta representació i la dona de Currito el de la Jeroma? Quantes figures més va inspirar-li aquest rostre a l'escultor valencià? No podem respondre a cap d'aquestes preguntes ara mateix. S'obre un camí de recerca curiós i interessant a nivell de documentació sentimental i de l'anècdota. Caldrà anar buscant... El que és clar és que aquella història que fa model de la nostra imatge a una veïna treballadora de la Vila no és certa. Aquella senyora, el nom de la qual no tenim registrat, es va limitar a fer de model d'un trist revestiment.
 |
| Soledat de Salamanca, obra també de Benlliure, de rostre familiar... |
