.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 7 de març del 2015

La Baixada de la Mare de Déu, per Salvador Sanchis i Ferri

  




El Dissabte de Passió i vespra del Diumenge de Rams és el dia elegit pels confrares de la Soledat per baixar la Mare de Déu des del seu altar i situar-la al baiard.

És un dia ple d’emocions i de sensacions distintes a les del fet de processionar. És el moment en què els confrares i devots poden apropar-se a la Mare de Déu, mirar-la de molt a prop, tocar-la, besar-la fins i tot, quan és dipositada al terra per tal de netejar-la.

Tot i el moment d'intimitat que representa, és un goig veure els confrares més menuts com s’apropen i agafen draps per treure-li la pols. O com perden la mirada als endins de la imatge mentre un tímid tocar els treu el somriure per la satisfacció mateixa d’haver acaronat la suau fusta patinada que representa la nostra Mare, la Soledat.

I no ens quedem només amb els més menuts, no, tot i que ens donen els moments més tendres. Cal recordar la gent més major i també els devots que no pertanyen a la confraria; gent d'«a peu» que s’aplega a les dotze del migdia, amb plena devoció, per tal de demanar-li algun prec a la Mare de Déu, i si cal, com no, per a donar-li les gràcies per alguna gràcia concedida.

Totes les mirades s'adrecen a una sola mirada, la de la cara dolorida de la solitud, i a la mà al pit que aguanta els dolors per la mort del Fill. Són moments en què tots, majors i menuts, fan presents els instants en què, també en solitud, han patit, han demanat o han explotat de goig per alguna alegria i que, per molt que vulguen contar, solament al seu si saben quina intensitat de sentiment tenen. Són moments de soledat, són moments que sols entenem quan veiem al nostre davant una solitud com la de la nostra Mare de Déu.




Estos moments d'intimitat i satisfacció van fer que la confraria aprofundira en la idea dels sentiments i les promeses fetes, i és per això que, quan alguna persona ens demana d'apropar-se a la imatge en eixe moment preciós de la baixada, molt gustosos accedim a convidar-la. Així mateix, per si hi hagués alguna promesa, la confraria disposa de dos vestits per a que puguen processionar els devots que ho necessiten.

Els dies com el de la baixada, les promeses fetes que se'ns comuniquen i la devoció que la imatge desperta ens van obrir al món del compartir les experiències de Fe a través de les noves tecnologies a disposició de la confraria. És d'esta manera com va nàixer fa uns quants anys la possiblitat de realitzar «Rogatives». Així, cada vegada que algú ens ho demana, avisem els lectors del nostre blog i aquelles persones que ens segueixen per les xarxes socials perquè s'unisquen a nosaltres en l'oració, per demanar per les intencions de la persona necessitada de la nostra solidaritat, de la nostra Fe.

Este dia de la vespra de Rams no passa debades, són un fum els motius que mouen el cor i l'acció de les confraresses i els confrares. Apareixen noves idees sobre la devoció, sobre com divulgar-la per  tot arreu. 

Tan gran és la sinceritat i l'estima devocional que fa moure esta advocació mariana. Molt gran.

Agraïm també, no podem passar-hi de llarg, la voluntat de la gent que s’involucra plenament i que treballa 
amb constància en el moviment i l'activitat interna de la confraria. Amb la gent que diu que està per col·laborar en qualsevol cosa amb la Mare de Déu i que no vol més compromís que aquell que suposa entrega i treball al fet devocional. Gent com Concepcion Sanchis Monfort  “Violeta”, Carmen Aliaga Sanchis o José Amadeo Torró són bona prova d'estima cap a la Soledat. És per això que la confraria va decidir fa uns anys homenatjar aquella gent, de dins i de fora (si és que hi ha «gent de fora» en estes qüestions d'estima) o també a les entitats que s’han vinculat d’una forma o d'altra a la nostra confraria de forma desinteressada. I és per això que, el dissabte de la baixada de la Mare de Déu, en eixe dia d'intimitat i proximitat, donem gràcies per tant de treball i esforç.




Ja han sigut homenatjats Concepción Sanchis Monfort  “Violeta”, Roberto Soler Tortosa, Vicente Guerola Pla, Encarna Soriano Ibáñez, Rafael Sanchis Albert i Carmen Ferri Garrido, i sempre, després del dinar que segueix l'acte de la baixada, raja l'emoció en pronunciar i escoltar paraules que vinculen feina, estima, devoció i Soledat.

Com comprendreu, i entendreu més encara si voleu acompanyar-nos en la propera baixada, este acte no només significa treball. El treball es fa sinònim de sentiment, proximitat, Fe, devoció, contacte, unió i un llarg etcètera de coses positives. Tots sentim la Soledat com a pròpia, sent com és de tots. Tots ens veiem reflectits quan ens arriba en núvol algun moment de solitud. És per això que, des de la confraria, insistim sempre en una mateixa creença: confrares i devots, tots SOM SOLEDAT.



                                 Salvador Sanchis i Ferri

                 Clavari de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent.